Dret Laboral

La persona assalariada pot desistir del contracte en els casos següents:

a)Durant el període de prova, sense necessitat de preavís.

b)En els contractes per temps indefinit, mitjançant un preavís de deu dies laborables, si fa menys d’un any que treballa a l’empresa, i de quinze dies laborables, si fa més d’un any que està al servei de l’empresa.

c)En els contractes per durada determinada o per obra concreta o servei concret, mitjançant el mateix preavís establert a la lletra b) anterior per als contractes per temps indefinit, i si tenen una durada de més d’un any més uns altres dos dies per mes que resti fins a la finalització prevista inicialment de la durada del contracte o de l’obra concreta o el servei concret.

d)Pel transcurs del termini de cinc dies naturals de suspensió per causa de cas fortuït o força major que impossibiliti temporalment l’activitat, mitjançant la comunicació corresponent a l’empresa amb menció de la causa de resolució, sense necessitat de preavís.

1. El desistiment s’ha de fer per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant el lliurament directe a l’empresari, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, i si aquest es nega a signar, en presència de dos testimonis, o per conducte notarial.
2. El termini que estableix el preavís es computa a partir de l’endemà de la notificació.
3. Efectuada la comunicació del desistiment, l’empresa i la persona assalariada poden, de mutu acord i per escrit, reduir el termini legal establert per al preavís. En el supòsit que l’empresa no vulgui que la persona assalariada treballi durant tot o una part del període de preavís, li ha de satisfer en la quitança la totalitat del salari corresponent al dit període.
4. La manca de preavís per part de la persona assalariada pot ser considerada per l’empresa abandó de les seves funcions, i en aquest cas, l’empresari pot descomptar de la quitança o reclamar judicialment l’import del salari fix corresponent als dies de preavís que la persona assalariada hauria d’haver donat, i també reclamar judicialment l’import dels danys i perjudicis que hagi pogut ocasionar l’incompliment.

1. La persona assalariada pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat, en els supòsits següents:

a)L’incompliment greu, o lleu però reiterat, per part de l’empresa de les mesures de seguretat i salut en el treball, o l’exposició de la persona assalariada a un risc superior a l’estricte que sigui inherent a l’exercici de la seva professió.

b)L’exigència de realitzar funcions diferents de les estipulades, dins del seu grup professional, salvats els supòsits extraordinaris o d’urgència.

c)La falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari.

d)La manca d’afiliació de la persona assalariada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o el falsejament per part de l’empresa de les declaracions corresponents.

e)L’incompliment greu del contracte per part de l’empresa.

f)El perjudici dolós o per imprudència greu ocasionat per l’empresa o els seus representants a la persona assalariada.

g)No donar ocupació efectiva a la persona assalariada, assignar-li tasques inferiors a les corresponents al seu grup professional, o sotmetre-la a assetjament laboral.

h)En general, qualsevol acte de l’empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui vexatori per a la persona assalariada, ofengui la seva dignitat com a persona, l’obligui a conculcar l’ordenament jurídic, o suposi una discriminació o una conducta constitutiva d’assetjament moral o sexual.

2. El desistiment s’ha de fer amb exposició de la causa, mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l’entrega directa a l’empresari, que n’ha de signar la recepció amb la menció de la data, i si aquest es nega a signar, en presència de dos testimonis, o per conducte notarial.

3. La concurrència de qualsevol dels supòsits esmentats dóna dret a la persona assalariada a exigir la indemnització prevista a l’article 92 per a l’acomiadament injustificat. La inexistència dels motius esmentats en aquest article pot ser considerada per l’empresa desistiment unilateral de la persona assalariada.

4. Quan el desistiment tingui com a causa un acte de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, orientació sexual, origen, religió, discapacitat, opinió o qualsevol altra condició personal, social o cultural, així com d’afiliació, o no, a una organització sindical o política, la persona assalariada pot optar per la indemnització esmentada al paràgraf anterior o bé exigir la reincorporació a l’empresa amb la reparació de l’acte discriminatori i la indemnització pel perjudici ocasionat, que fixa la jurisdicció corresponent.