Dret Mercantil

1. L’extinció de les societats anònimes i de responsabilitat limitada s’inicia amb la dissolució de la societat que n’obre la seva liquidació i es produeix quan concorre alguna de les causes previstes a la Llei o als estatuts.
2. Les societats anònimes i de responsabilitat limitada de durada determinada es dissolen de ple dret, transcorregut el termini de durada pel qual es van constituir. La pròrroga no té efectes si l’acord corresponent es presenta al Registre de Societats després d’aquest termini.
3. En cas que, en compliment d’una llei, el capital de la societat hagi de quedar per sota del capital mínim exigit, la societat es dissol de ple dret sempre que no posi remei a aquesta situació, com a alternativa a la seva dissolució, en el termini de dos mesos a partir de la inscripció de la reducció de capital en el Registre de Societats. La societat amb un capital social inferior al mínim legal exigible compromet la responsabilitat personal solidària dels socis i dels administradors pels actes i negocis jurídics que es realitzin en el seu nom, mentre no es posi remei a aquesta situació o s’insti la liquidació segons el que s’estableix en la secció segona d’aquest capítol.
4. Les societats anònimes i de responsabilitat limitada també es dissolen de ple dret quan se’n procedeix a liquidar el patrimoni en un procediment concursal. Res no impedeix que el batlle pugui declarar la dissolució de la societat abans d’aquest moment i en el procediment concursal.
5. La junta general pot acordar, en qualsevol moment i per qualsevol causa, la dissolució de la societat de manera voluntària, amb els requisits que s’estableixen per a la modificació dels estatuts. En aquest supòsit, caldrà expressar i motivar la causa de dissolució. En tot cas, la junta general ha d’adoptar l’acord de dissolució quan concorri alguna de les circumstàncies següents:
6. a) La conclusió de l’activitat o de les activitats que integren l’objecte social de la societat.
7. b) La impossibilitat de realitzar el fi social.
8. c) El valor del patrimoni net de la societat és inferior a la meitat de la xifra del capital social i no ha estat possible posar remei a la situació.
9. d) La paralització dels òrgans socials, que faci impossible el funcionament normal de la societat.

 

Vegeu la Sentència TSJC. 056/2017 de 14 de setembre de l’any 2017. Dissolució de societat. Diferència amb la liquidació Social.

“ (…) Tota la qüestió que planteja el present recurs és de determinar si es pot decidir en el mateix procediment la dissolució i la liquidació amb adjudicació al soci minoritari que invoca ésser el real propietari de la totalitat de la societat i dels seus actius. Així, es veu que molts dels arguments del recurrent consisteixen en insistir en la situació definitiva de bloqueig de la societat i en la necessitat en la qual l’agent es trobaria de manera urgent que es liquides la societat per tal de poder vendre el pis titularitat de la societat però en realitat propietat seva. Però aquesta situació de bloqueig constatada pel tribunal i que fonamenta la declaració de dissolució de conformitat amb els articles 85 i 86 de la Llei, si bé probablement complicarà les operacions de liquidació no és un motiu suficient per no procedir com ho preveu la Llei en relació a la fase de liquidació. En efecte, no cal perdre de vista que si és cert que la liquidació de la societat, és l’etapa lògica que segueix la dissolució, no obstant això, dissolució i liquidació constitueixen dues institucions diferenciades ja que la dissolució consisteix essencialment en un pronunciament declaratiu per poder desfer el lligam que existia entre els socis, mentre que la liquidació, és a dir el procés mitjançant el qual es determina l’actiu i el passiu per tal finalment de poder satisfer els deutes pendents i repartir els actius quedant entre els socis, té també una projecció exterior a la societat i als seus membres (reals o fingits) i per tant conseqüències pels tercers també. Així, la Secció 2a de la Llei relativa a la liquidació exposa en els articles 90 a 95 el règim aplicable i precisa que l’obertura de la liquidació de la societat no afecta la personalitat jurídica, de manera que són aplicables les disposicions relatives a la junta general i a la integritat patrimonial de la societat. En efecte, a partir d’aquest moment l’objecte social és el de realitzar la liquidació. Per tal d’informar els tercers, fins al final de la liquidació, la societat ha de fer constar en la seva denominació l’expressió “en liquidació” i s’ha de publicar al BOPA un avís en el qual ha de constar que la societat està en liquidació. La llei precisa que amb l’obertura de la liquidació, els administradors de la societat es converteixen en liquidadors si els estatuts no estableixen una altra cosa i que exerceixen el càrrec de manera indefinida, tot i que poden ser cessats en qualsevol moment per acord de la junta general, encara que aquest punt no figuri a l’ordre del dia de la convocatòria, i sense necessitat d’acreditar la concurrència d’una causa justa. No obstant això, si transcorreguts tres anys des de l’obertura de la liquidació, els liquidadors no han presentat el balanç de liquidació, qualsevol persona amb interès legítim pot sol·licitar al batlle la separació dels liquidadors. El batlle ha d’acordar-ne la separació si la dilació no està justificada, nomenar els liquidadors que consideri oportuns i fixar-ne el règim d’actuació. En quant a les operacions concretes de liquidació, els liquidadors han de formular un inventari i un balanç de la societat referit al dia de la dissolució. L’inventari i el balanç els ha d’aprovar la junta general. El procediment de liquidació no exonera la societat del compliment dels deures de comptabilitat. De manera particular, ha d’informar de les operacions i dels resultats de la liquidació. Els liquidadors han de realitzar les operacions de liquidació necessàries i adequades per a l’extinció ordenada de la societat, mitjançant la pràctica de la liquidació patrimonial i la divisió del patrimoni resultant entre els socis. Una vegada acabades les operacions de liquidació, els liquidadors han de presentar un balanç final de liquidació, amb un informe sobre les operacions realitzades i una proposta de distribució entre els socis del patrimoni resultant, perquè la junta general els aprovi. L’acord d’aprovació del balanç final de liquidació el poden impugnar els socis que no hi hagin votat a favor. Si la liquidació s’allarga per un termini superior a aquell previst per a la redacció del balanç anual, els liquidadors han de presentar al Registre de Societats un balanç de situació que permeti conèixer la situació de la societat i de la liquidació d’aquesta. Finalment, el pagament de la quota de liquidació es pot fer en efectiu o en espècie, si els interessats ho consenten. Els estatuts poden preveure a favor d’algun o d’alguns socis que la quota de liquidació se satisfaci mitjançant la restitució d’aportacions no dineràries o l’atribució d’altres béns de l’actiu de la societat. En aquest cas, els liquidadors han de vetllar perquè els drets econòmics de la resta de socis quedin tutelats adequadament. Una disposició essencial d’aquest procés de liquidació és que la quota de liquidació no es pot pagar fins que no s’hagi satisfet als creditors de la societat, o se’ls garanteixi la satisfacció (…)”.

1. En els casos de dissolució de ple dret de la societat, el Registre de Societats ha d’estendre, d’ofici o a instància de qualsevol part interessada, una nota al marge de la inscripció en què s’expressi que la societat queda dissolta.
2. En els altres casos de dissolució de la societat, sempre que la seva situació patrimonial no obligui a sol·licitar la declaració de concurs, els administradors han de convocar la junta general per adoptar l’acord de dissolució o, si escau, les mesures adequades per evitar la dissolució, en el termini de dos mesos, comptadors des del moment en què coneguin la concurrència de la causa de dissolució o en què no l’hagin pogut desconèixer.
3. En cas que la junta general no adopti cap acord, els administradors han d’instar la dissolució judicial de la societat en el termini de dos mesos, comptadors des del dia previst per a la celebració de la junta, si aquesta junta no s’ha celebrat, o de la seva celebració efectiva, si no es posa remei a la situació. Si la junta no fos convocada, no se celebrés, o no adoptés l’acord de dissolució quan legalment escaigui, o no prengués les mesures adequades per evitar la dissolució, qualsevol part interessada pot instar la dissolució judicial de la societat. En tot cas, el batlle pot atribuir a la societat un període màxim de sis mesos per regularitzar la situació. La demanda de dissolució de la societat ha d’adreçar-se en contra de la societat.

 

Vegeu l’AUTE TSJC. 088/2016 del 27 d’octubre de l’any 2016. Absència de legitimació per instar la dissolució de la societat

 

“(…) cal tenir en compte que, com posa de relleu la resolució d’instància, el text de l’apartat tercer de l’article vuitanta sis de la Llei 20/2007 en la redacció vigent en el moment de presentar la demanda, i per tant aplicable al present litigi, disposava que “En cas que la Junta General no adopti cap acord els administradors han d’instar la dissolució judicial de la societat en el termini de dos mesos comptadors des del dia previst per la celebració de la Junta, si aquesta no s’ha celebrat o de la seva celebració efectiva si no es posa remei a la situació”, de tal manera que era necessari que la Junta fos com a mínim convocada, mentre que la modificació del citat article per la Llei 28/2013 de 19 de desembre de modificació de la Llei del 2007 publicada en data 15 de gener del 2014 i que va entrar en vigor als trenta dies de la seva publicació, o sigui amb posterioritat a la data de la presentació de la demanda i evidentment de les Juntes impugnades, permetia que es procedís a demanar la seva dissolució fins i tot si la Junta no havia estat convocada. V.- Per aquesta raó, el que cal examinar en el cas present és si, com a mínim, es va convocar una Junta General de la societat per acordar la seva dissolució i si aquesta convocatòria es va realitzar d’acord amb els requisits que assenyala la Llei 20/2007, ja que, com assenyala l’Aute objecte del present recurs, l’havia de convocar el seu òrgan d’administració amb una antelació mínima de quinze dies, com disposen els articles 31 i 32 de la citada Llei amb precisió de la data, el lloc i l’hora de la reunió, l’ordre del dia i els assumptes que s’havien de tractar, i s’havia de convocar quan ho sol·licités un nombre de socis que representés un 10% del capital social (article 32.2) dins els 30 dies següents a la sol·licitud, incloent en l’ordre del dia els assumptes reclamats en ella (article 32.3) i, finalment, en cas de no procedir l’Òrgan d’Administració en la forma descrita romandria oberta la convocatòria judicial de junta (article 33). Tenint en compte les citades normes, s’ha de concloure que les convocatòries efectuades per la presidenta de la societat “D. S.L.” per els dies 3 de maig i 3 de juny del 2013 eren nul·les com va argumentar la representació processal de la societat “T. S.L.” en el seu moment doncs ni les va convocar l’òrgan d’administració de la societat, ni la convocatòria reunia tots els requisits que marca la Llei . És cert que sí que va existir una junta general amb la finalitat de procedir a la dissolució de la societat (…). No obstant, si l’agent hagués presentat la demanda que dona origen al present procediment en el termini de dos mesos a partir del dia 27 de febrer del 2013 la seva legitimació per instar el present procediment hauria estat indubtable, però en haver transcorregut amb escreix aquest termini, ja que la demanda es va presentar el dia 3 de febrer del 2014, i no haver-se convocat cap altre Junta per acord unànime dels dos socis, o amb els requisits exigits per la Llei cal concordar amb la resolució d’instància que aquesta era prematura i que l’agent no estava legitimada activament en el present procediment (…).”

 

4. Els administradors que no convoquin la junta general, o no instin la dissolució judicial de la societat, han de respondre solidàriament i amb la societat dels deutes socials posteriors a la concurrència de la causa de dissolució.

 

Vegeu la Sentència TSJA.- 0351/2017 del 30 de gener de l’any 2018. Responsabilitat de l’administrador per no instar la dissolució de la societat. “(…) III.- Responsabilitat de l’administrador Com ja hem vist per la transcripció de l’article 86.4 esmenat, es responsable dels deutes socials l’administrador que no insti la dissolució judicial (única opció en cas de soci únic) quan hi concorre causa legal per a dissoldre la societat. Les causes venen recollides expressament en l’article 85.5 de la Llei de societats (quan no es tracta de societats temporals) que diu així: “5. La junta general pot acordar, en qualsevol moment, la dissolució de la societat, amb els requisits que s’estableixen per a la modificació dels estatuts, i, de manera particular, ha d’adoptar aquest acord quan concorri alguna de les circumstàncies següents: a) La conclusió de l’activitat o de les activitats que integren l’objecte social de la societat. b) La impossibilitat de realitzar el fi social. c) El valor del patrimoni net de la societat és inferior a la meitat de la xifra del capital social i no ha estat possible posar remei a la situació.” En aquest cas (…). En conseqüència han quedat acreditades les dues causes legals de dissolució, les de les lletres a) i c) de la Llei. No se li pot demanar més a la part agent que era aliena a l’administració de la societat i si la realitat de la gestió hagués estat una altra que hagués desmentit aquella aparença d’insolvència i de causa de liquidació, corresponia a qui tenia la proximitat a les fonts de prova (la comptabilitat) al seu administrador, al Sr. J.B.R.. Per tant no pot aquest traslladar aquesta càrrega probatòria a un tercer aliè a la societat. El motiu ha de fracassar (…).”

 

5. L’acord de dissolució s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i obre el període de liquidació de la societat. En cap cas, no es poden iniciar les operacions de liquidació previstes a l’article 95, abans dels quinze dies següents a la data de publicació de l’acord de dissolució al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

 

El procés de liquidació exigeix l’acord dels socis i que i l’empresa no tingui creditors  aliens a la societat, ni deutes amb els treballadors no socis. En el cas que hi hagi deutes pendents, cal saldar-los per a poder procedir a fer els tràmits de tancament.

1. 1. L’obertura de la liquidació de la societat no n’afecta la personalitat jurídica i, en conseqüència, les disposicions d’aquesta Llei són aplicables sempre que siguin compatibles amb el règim de liquidació. De manera particular, són aplicables les disposicions relatives a la junta general i a la integritat patrimonial de la societat.
   2. Mentre dura l’estat de liquidació, la societat ha de fer constar en la seva denominació l’expressió “en liquidació”. El ministre competent en matèria de societats, a proposta del responsable del Registre de Societats, ha d’ordenar que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra un avís en el qual ha de constar que la societat està en liquidació.

    

   Vegeu la Sentència TSJC. 056/2017 de 14 de setembre de l’any 2017. Règim aplicable a l’obertura de la liquidació de la societat.

    

   “(…) no cal perdre de vista que si és cert que la liquidació de la societat, és l’etapa lògica que segueix la dissolució, no obstant això, dissolució i liquidació constitueixen dues institucions diferenciades ja que la dissolució consisteix essencialment en un pronunciament declaratiu per poder desfer el lligam que existia entre els socis, mentre que la liquidació, és a dir el procés mitjançant el qual es determina l’actiu i el passiu per tal finalment de poder satisfer els deutes pendents i repartir els actius quedant entre els socis, té també una projecció exterior a la societat i als seus membres (reals o fingits) i per tant conseqüències pels tercers també. Així, la Secció 2a de la Llei relativa a la liquidació exposa en els articles 90 a 95 el règim aplicable i precisa que l’obertura de la liquidació de la societat no afecta la personalitat jurídica, de manera que són aplicables les disposicions relatives a la junta general i a la integritat patrimonial de la societat. En efecte, a partir d’aquest moment l’objecte social és el de realitzar la liquidació. Per tal d’informar els tercers, fins al final de la liquidació, la societat ha de fer constar en la seva denominació l’expressió “en liquidació” i s’ha de publicar al BOPA un avís en el qual ha de constar que la societat està en liquidació. La llei precisa que amb l’obertura de la liquidació, els administradors de la societat es converteixen en liquidadors si els estatuts no estableixen una altra cosa i que exerceixen el càrrec de manera indefinida, tot i que poden ser cessats en qualsevol moment per acord de la junta general, encara que aquest punt no figuri a l’ordre del dia de la convocatòria, i sense necessitat d’acreditar la concurrència d’una causa justa. No obstant això, si transcorreguts tres anys des de l’obertura de la liquidació, els liquidadors no han presentat el balanç de liquidació, qualsevol persona amb interès legítim pot sol·licitar al batlle la separació dels liquidadors. El batlle ha d’acordar-ne la separació si la dilació no està justificada, nomenar els liquidadors que consideri oportuns i fixar-ne el règim d’actuació. En quant a les operacions concretes de liquidació, els liquidadors han de formular un inventari i un balanç de la societat referit al dia de la dissolució. L’inventari i el balanç els ha d’aprovar la junta general. El procediment de liquidació no exonera la societat del compliment dels deures de comptabilitat. De manera particular, ha d’informar de les operacions i dels resultats de la liquidació. Els liquidadors han de realitzar les operacions de liquidació necessàries i adequades per a l’extinció ordenada de la societat, mitjançant la pràctica de la liquidació patrimonial i la divisió del patrimoni resultant entre els socis. Una vegada acabades les operacions de liquidació, els liquidadors han de presentar un balanç final de liquidació, amb un informe sobre les operacions realitzades i una proposta de distribució entre els socis del patrimoni resultant, perquè la junta general els aprovi. L’acord d’aprovació del balanç final de liquidació el poden impugnar els socis que no hi hagin votat a favor. Si la liquidació s’allarga per un termini superior a aquell previst per a la redacció del balanç anual, els liquidadors han de presentar al Registre de Societats un balanç de situació que permeti conèixer la situació de la societat i de la liquidació d’aquesta. Finalment, el pagament de la quota de liquidació es pot fer en efectiu o en espècie, si els interessats ho consenten. Els estatuts poden preveure a favor d’algun o d’alguns socis que la quota de liquidació se satisfaci mitjançant la restitució d’aportacions no dineràries o l’atribució d’altres béns de l’actiu de la societat. En aquest cas, els liquidadors han de vetllar perquè els drets econòmics de la resta de socis quedin tutelats adequadament (…).”

1. Amb l’obertura de la liquidació, els administradors de la societat es converteixen en liquidadors si els estatuts no estableixen una altra cosa.
2. Els estatuts poden establir regles particulars de nomenament dels liquidadors, com també el nomenament de liquidadors suplents.
3. Els liquidadors exerceixen el càrrec de manera indefinida. Els estatuts poden fixar un període concret per a l’exercici del càrrec i l’eventual reelecció.
4. Els liquidadors poden ser cessats en qualsevol moment per acord de la junta general, encara que aquest punt no figuri a l’ordre del dia de la convocatòria, i sense necessitat d’acreditar la concurrència d’una causa justa. No obstant això, si transcorreguts tres anys des de l’obertura de la liquidació, els liquidadors no han presentat el balanç de liquidació, qualsevol persona amb interès legítim pot sol·licitar al batlle la separació dels liquidadors. El batlle n’ha d’acordar la separació si la dilació no està justificada, nomenar els liquidadors que consideri oportuns i fixar-ne el règim d’actuació.

1. La representació de la societat en estat de liquidació correspon als liquidadors. Si els estatuts no disposen una altra cosa, la representació l’exerceixen els liquidadors de manera solidària.
2. El poder de representació dels liquidadors comprèn tots els actes i les activitats necessaris per a la liquidació de la societat.

Són aplicables als liquidadors les normes que aquesta Llei estableix per als administradors en allò no previst i que no contravingui el que aquesta secció estableix.

Els liquidadors han de realitzar les operacions de liquidació necessàries i adequades per a l’extinció ordenada de la societat, mitjançant la pràctica de la liquidació patrimonial i la divisió del patrimoni resultant entre els socis.

1. Una vegada acabades les operacions de liquidació, els liquidadors han de presentar un balanç final de liquidació, amb un informe sobre les operacions realitzades i una proposta de distribució entre els socis del patrimoni resultant, perquè la junta general els aprovi.
2. L’acord d’aprovació del balanç final de liquidació el poden impugnar els socis que no hi hagin votat a favor. El termini d’impugnació és de dos mesos a comptar des de la seva adopció. La impugnació de l’acord suspèn el procediment de liquidació.
3. Si la liquidació s’allarga per un termini superior a aquell previst per a la redacció del balanç anual, els liquidadors han de presentar al Registre de Societats un balanç de situació que permeti conèixer la situació de la societat i de la liquidació d’aquesta.

1. El dret dels socis a la quota de liquidació és proporcional a la seva participació en el capital de la societat, si els estatuts no disposen una altra cosa.
2. El pagament de la quota de liquidació es pot fer en efectiu o en espècie, si els interessats ho consenten. Els estatuts poden preveure a favor d’algun o d’alguns socis que la quota de liquidació se satisfaci mitjançant la restitució d’aportacions no dineràries o l’atribució d’altres béns de l’actiu de la societat. En aquest cas, els liquidadors han de vetllar perquè els drets econòmics de la resta de socis quedin tutelats adequadament. La quota de liquidació no es pot pagar fins que no s’hagi satisfet als creditors de la societat, o se’ls garanteixi la satisfacció.

1. Per a l’extinció de la societat, els liquidadors han d’atorgar una escriptura pública en què manifestin que l’acord d’aprovació del balanç final de liquidació és ferm, que s’ha satisfet als creditors de la societat, o se’ls ha garantit la satisfacció, i que s’ha satisfet la quota de liquidació a tots els socis, o se n’ha consignat l’import.
2. En el cas de cessió global d’actiu i passiu, els administradors o els liquidadors han de manifestar en l’escriptura si hi ha hagut oposició dels creditors i, en aquest cas, l’import dels seus crèdits i de les garanties que la societat hagi atorgat.
3. A l’escriptura pública, s’hi ha d’afegir el balanç final de liquidació i la relació dels socis, en la qual hi ha de constar la seva identitat i la quota de liquidació que cadascun d’ells ha satisfet.
4. El notari que autoritza l’escriptura pública d’extinció té l’obligació de trametre’n una còpia al Registre de Societats per inscriure-la, acompanyada de la documentació prevista en l’apartat 3 d’aquest article, dins el termini de quinze dies a comptar de la data de l’atorgament.

Amb la inscripció de l’escriptura pública d’extinció de la societat en el Registre de Societats, la inscripció de la societat queda cancel·lada i aquesta extingida, amb la qual cosa perd la personalitat jurídica i els liquidadors cessen en l’exercici del càrrec.