Skip to main content

Responsabilitat civil derivada del delicte

Has estat víctima d’un delicte i t’han ocasionat un dany? SICORIS ADVOCATS t’acompanya en el procés de reclamació.

El Codi penal (CP) regula la responsabilitat civil derivada de delicte o falta que qualsevol persona responsable criminalment ha de satisfer. La regulació legal està construïda sobre la base d’un principi fonamental: la reparació íntegra del dany. Es tracta de col·locar la víctima del delicte o la falta en la mateixa situació o en una de similar en la qual es trobava abans de produir-se el delicte o la falta.
Les penes i les mesures de seguretat no són les úniques conseqüències jurídiques del delicte o la falta.

L’article 90 del CP estableix que “Els danys i perjudicis ocasionats per la comissió d’un fet previst com a delicte o contravenció penal, han de ser rescabalats d’acord amb les disposicions d’aquest Codi i, subsidiàriament, amb les normes civils”.

Igualment, l’article 94 disposa que “Tota persona responsable penalment d’una infracció penal ho és també civilment si del fet se’n deriven danys i perjudicis “.

Tot i que es troba recollida en el CP per raons històriques, la responsabilitat civil ex delicto té una naturalesa de caràcter civil. Els efectes de les normes que la regulen es produeixen en l’esfera civil, i són raons pragmàtiques i de caràcter politicocriminal les que han fet que encara es mantinguin en el CP.

D’altra banda, la responsabilitat civil derivada de delicte o falta és una part de la responsabilitat civil extracontractual, caracteritzada només pel fet que l’acte il·lícit que la genera és constitutiu de delicte o de falta. Les úniques diferències substancials entre la responsabilitat civil derivada de delicte o falta i la resta de la responsabilitat civil extracontractual són només de tractament processal: quan el fet il·lícit que causa danys rescabalables està tipificat en el CP, l’acció civil es pot exercitar en el procés penal, juntament amb l’acció penal. El ministeri fiscal ho fa així d’ofici, excepte si la part perjudicada es reserva expressament l’acció civil per exercitar-la davant els tribunals civils.

L’article 14 del Codi de Procediment Penal(CPP) ens diu que “No són part en el procediment els denunciants o els perjudicats que no s’hagin constituït formalment en acusació particular o privada, o en actor civil.”

L’article 18 del CPP estableix que “l’acció civil pot ser exercida per tota persona que hagi sofert danys i perjudicis causats pel delicte o la contravenció penal. Pot intentar-se conjuntament amb la penal o, separadament, en judici civil. En aquest darrer cas no es pot exercir l’acció civil fins que hagi estat resolta l’acció penal per sentència ferma o es dicti aute de sobreseïment definitiu o provisional. La constitució en actor civil pot produir-se en qualsevol moment del procediment fins al darrer dia del termini concedit al Ministeri Fiscal per presentar l’escrit de qualificació jurídica. Tota persona que exerceixi l’acció civil ha de manifestar-ho, i designar advocat i domicili al Principat on se li puguin fer les notificacions degudes. En la primera declaració s’assabenta el perjudicat del contingut d’aquest article. El Ministeri Fiscal ha d’exercir també l’acció civil juntament amb la penal sempre que el perjudicat no s’hagi constituït en actor civil o hagi fet reserva de la seva reclamació civil, n’hagi desistit o hi hagi renunciat expressament.”

La principal diferència entre pena i responsabilitat civil és que la primera pressuposa la culpabilitat, i la segona, en canvi, només té com a pressupòsit l’existència d’un dany rescabalable causat per un fet antijurídic. Igualment, mentre la pena es regeix pel principi de personalitat (només es pot imposar a l’autor), la responsabilitat civil la pot satisfer una persona diferent de qui va produir el dany (és transmissible i susceptible de compliment solidari i subsidiari).

La finalitat de la pena i la de la responsabilitat civil tampoc no coincideixen. La pena s’orienta a la prevenció, i la sanció civil s’orienta a la reparació

Segons l’article 91 del CP la responsabilitat civil derivada de delicte o falta comprèn:

  1. La restitució o, si no és possible, la reparació o la indemnització que correspongui.
  2. La reparació del dany.
  3. La indemnització dels perjudicis morals i materials.

En referència a la indemnització, el CP només estableix expressament que la indemnització de perjudicis materials i morals comprèn no només els que s’han causat a la persona agreujada, sinó també els que s’han irrogat als seus familiars o a terceres persones. Per danys o perjudicis materials s’han d’entendre els que produeixen un menyscapte avaluable en diners sobre interessos patrimonials dels perjudicats, mentre que els danys morals són els que afecten els béns immaterials. Exemples d’aquests últims són: el dolor per la pèrdua d’un ésser estimat, el patiment físic, l’afectació de l’estètica, el deshonor o el desprestigi, entre altres. Pel que fa als destinataris de la indemnització cal dir que la persona agreujada és el subjecte passiu de la infracció (la persona portadora del bé jurídic).

El problema fonamental de la indemnització dels perjudicis és la determinació de la quantitat, ja que el CP no estableix cap criteri a l’efecte, el CP determina que aquesta valoració queda en mans de l’arbitri judicial, i únicament els jutges i tribunals tenen l’obligació d’establir raonadament en la sentència les bases en què fonamenten la quantitat dels danys i de les indemnitzacions. Només l’article 93 del CP disposa com a regla per a determinar l’import que aquest s’ha de moderar si la víctima ha contribuït amb la seva conducta a la producció del dany (compensació de culpes).

L’article 94 i següents del CP determinen les persones civilment responsables i les divideixen en dos grans blocs: els responsables civils directes o faltes i els subsidiaris. Pel que fa als responsables civils directes es poden distingir cinc grans grups de casos.

En primer lloc, pel que fa a la responsabilitat civil dels criminalment responsables, l’article 94 estableix: “Tota persona responsable penalment d’una infracció penal ho és també civilment si del fet se’n deriven danys i perjudicis. Si els responsables són dos o més, els tribunals han d’assenyalar la quota amb què cadascú ha de respondre, en proporció a la participació i a la culpabilitat, sense perjudici de la seva responsabilitat solidària davant de tercers perjudicats. Els autors i els còmplices, cadascú dins la seva classe, són responsables solidàriament per les seves quotes i, subsidiàriament, per les quotes corresponents als altres responsables. La responsabilitat subsidiària es fa efectiva en primer lloc contra el patrimoni dels autors i després contra el dels còmplices. Tant en els casos en què es faci efectiva la responsabilitat solidària com en els que es faci efectiva la responsabilitat subsidiària, el qui hagi pagat té el dret de repetició contra els altres per les quotes corresponents a cada un d’ells.”

En segon lloc, l’article 96 del CP defineix la responsabilitat civil de la part asseguradora: “Les companyies asseguradores que hagin assumit contractualment el risc de les responsabilitats pecuniàries derivades de la possessió, de l’ús o de l’explotació de qualsevol bé, empresa, indústria o activitat, quan es produeixi l’esdeveniment que determina el risc assegurat responen solidàriament amb el responsable penal fins al límit de la indemnització legalment establerta o convencionalment pactada, sense perjudici del dret de repetició contra qui correspongui.”

En tercer lloc, hi ha la responsabilitat civil en determinats casos d’exclusió de responsabilitat penal, en què l’article 95 del CP estableix que “ L’apreciació d’error de tipus o de prohibició no exonera en cap cas de la responsabilitat civil. Els supòsits d’exempció de responsabilitat penal dels punts 3, 4, 5, 6, 7 i 8 de l’article 27 no comprenen l’exempció de la responsabilitat civil, que es determina com segueix:

  1. En els supòsits dels punts 3 i 7 són responsables civils directes les persones a favor de les quals s’ha evitat el mal, en la proporció que determini el tribunal.
  2. Els supòsits dels punts 4 i 6 no exoneren de responsabilitat civil la persona a qui s’ha apreciat l’eximent. Endemés, són responsables civils subsidiaris les persones que tinguin sota la seva potestat o guarda, legal o de fet, els declarats exempts de responsabilitat penal, excepte quan provin que no hi ha hagut culpa o negligència per part seva.
  3. És també responsable civil l’exempt de responsabilitat penal en mèrits del que disposa el punt 5 de l’article 27.
  4. En el cas d’exempció de responsabilitat en mèrits del que disposa el punt 8 de l’article 27 respon principalment el qui ha ocasionat la por i, subsidiàriament, el qui hagi executat el fet. En tots aquests supòsits el tribunal, en dictar sentència absolutòria o aute de sobreseïment, a instància de la persona perjudicada, pot fixar les responsabilitats civils oportunes.”

En quart lloc, l’article 99 del CP regula la responsabilitat civil dels qui han participat a títol lucratiu dels efectes d’un delicte o d’una falta i els obliga a restituir la cosa o a rescabalar el dany fins a la quantitat de llur participació.

“El qui, sense ser-ne responsable penalment ni civilment, s’hagi beneficiat a títol lucratiu de la comissió d’un delicte o contravenció penal, està obligat al rescabalament fins a la quantia del seu benefici.”

Pel que fa a la responsabilitat civil subsidiària, està regulada per l’article 98 del CP.

“Són responsables subsidiàriament:

  1. Les persones que tinguin sota la seva potestat, tutela o vigilància, legal o de fet, un menor de 18 anys, dels danys i perjudicis causats pels delictes o contravencions penals comesos per aquest menor, si hi ha hagut culpa o negligència per part seva.
  2. Els empresaris de fet i els titulars oficials de l’establiment, dels danys i perjudicis causats pels delictes o les contravencions penals que es cometin en llurs establiments, sempre que hi concorri culpa seva o dels seus empleats.
  3. Els patrons i els titulars oficials de l’establiment, dels danys i perjudicis ocasionats per les infraccions penals comeses pels seus empleats o representants en l’exercici de les seves funcions, obligacions o serveis.
  4. Les entitats públiques o privades i els organismes oficials, dels danys i perjudicis ocasionats per les infraccions penals comeses per les autoritats o pels seus funcionaris o empleats en l’exercici de les seves funcions, obligacions o serveis.
  5. Els propietaris de fet i els titulars oficials de qualsevol mitjà de difusió o de comunicació pública, dels danys i perjudicis causats per les infraccions penals comeses fent ús d’aquests mitjans.
  6. Els propietaris de fet i els titulars oficials de vehicles automòbils, dels danys i perjudicis per les infraccions penals comeses en la utilització d’aquests automòbils per llurs empleats, representants o persones autoritzades.
  7. Els propietaris de fet i els titulars oficials d’animals o màquines susceptibles de crear risc per a tercers, dels danys i perjudicis per les infraccions penals comeses en la custòdia o utilització d’aquests per llurs empleats, representants o persones autoritzades, sempre que hi concorri culpa seva.
  8. Els prestanoms, dels danys i perjudicis causats per les infraccions penals comeses pel propietari de fet en l’exercici de l’activitat del negoci o indústria del qual són titulars oficialment”

 

Finalment, en cinquè lloc, cal tenir en compte, el grup de casos en què els responsables civils són menors de divuit anys.

En aquest procediment no és possible l’exercici d’accions penals per part de particulars; la presentació de la querella només té els efectes de l’exercici d’acció civil.

L’article 51 de la Llei de la Jurisdicció de menors disposa

“1. Els menors responsables d’un delicte o d’una contravenció penal d’acord amb la present Llei, responen civilment pels danys i perjudicis que es puguin derivar del fet.

2.Els pares, els tutors i els vigilants responen subsidiàriament pels danys i els perjudicis causats pel menor que tinguin sota la seva potestat, tutela o guarda, excepte quan provin que no hi ha hagut culpa o negligència de part seva.

3.Els asseguradors que hagin assumit el risc de les responsabilitats pecuniàries derivades dels actes dels menors, són responsables civils solidaris fins al límit de la indemnització pactada.. Aquest article és d’aplicació únicament en els fets que han comès menors d’entre dotze i divuit anys.”

El menor de 12 anys és inimputable. Les accions en reclamació dels danys i perjudicis derivats d’una infracció penal comesa per un menor de 12 anys han de ser resoltes davant la jurisdicció civil ordinària.

Contacta amb nosaltres

Deixa’ns les teves dades de contacte i et tornarem la trucada.


    En compliment amb la normativa de protecció de dades l’informem que les dades recollides en el present formulari seran tractades per Sicoris Advocats, S.L.amb la finalitat de contestar els dubtes i/o queixes plantejats a través d’aquest i facilitar la informació sol.licitada, aixi com remetre-li informació comercial dels nostres productes, serveis i newsletter per correu electrònic en el cas d’atorgar-nos el seu consentiment. Pot exercir els seus drets davant Sicoris Advocats, S.L. escrivint a info@sicorisadvocats.com. Pot interposar reclamació davant l’autoritat competent en matèria de protecció de dades. Per a obtenir més informació sobre com estem tractant les seves dades, accedeixi a la nostra Política de Privacitat.